De Natura Sublime és un projecte fotogràfic personal que pretén mostrar l'experiència i la relació de fascinació-inquietud amb les muntanyes, des d'un punt de vista utòpic que les magnifica. La mostra fotogràfica vol, a partir de llocs reals concrets, transmetre allò sublim que s'experimenta in situ .
El fet d'aventurar-se en solitari en aquests espais naturals provoca emocions enfrontades: vulnerabilitat i insignificància davant la seva grandesa, empoderament d'un mateix en contemplar el paisatge des de les altures.
En transitar pel medi muntanyenc, el paisatge sembla expandir-se i embolicar-te, el temps s'alenteix, els sentits es potencien i tot plegat et fa percebre i gaudir plenament del “ací i ara”. La resta, es dilueix.
GALERIA
“Si el camp, les muntanyes o la mar poden existir sense l'ésser humà, el paisatge no pot existir sense ell, sense la mirada, sense la representació mental, sense el desig de representació que donarà lloc a pintures o imatges. El paisatge és una entitat perceptual, i per tant cultural. Perquè sorgisca el paisatge, cal una presència al lloc, un estar al lloc”.
Saule-Sorbé, H. (2006) Ante la prueba del motivo artístico: Algunas reflexiones sobre la observación en el arte del paisaje.
“El muntanyenc és el cartògraf dels cims que mapeja el silenci”.
Marco Miranda, E. (2015). La fotografía de paisaje en el Pirineo Central a finales del siglo XIX y principios del XX.
Una revisión contemporánea desde la práctica artística del caminar por el territorio de alta montaña.
“(…) l'individu es dilueix per aconseguir assolir una sensació de comunió i de serenitat (…) quan s'aconsegueix posar distància i ser conscient d'un mateix en el context, esdevé el sentiment d'allò que és sublim. En aquest moment, es comprova la fragilitat de l'ésser humà, s'entén el temor que s'experimenta davant de la immensitat i la por d'assumir la impossibilitat de diàleg i raonament amb un entorn que imposarà la seua veritat. Malgrat això, cal continuar (…)”.
Marco Miranda, E. (2015). La fotografía de paisaje en el Pirineo Central a finales del siglo XIX y principios del XX. Una revisión contemporánea desde la práctica artística del caminar por el territorio de alta montaña.
“(…) oposat a allò bell, suscita emocions de perill, estremeix el raciocini i allibera el costat irracional que correspon a la imaginació”.
Marco Miranda, E. (2015). La fotografía de paisaje en el Pirineo Central a finales del siglo XIX y principios del XX. Una revisión contemporánea desde la práctica artística del caminar por el territorio de alta montaña.